Neix la primera Llei de Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears

02/05/2017

Línea Verde

info@lineaverdemunicipal.com

L’esborrany de l’avantprojecte de Llei aclareix competències i s’avança a la normativa estatal en l’establiment d’objectius

Aquesta setmana s’inicien les jornades de participació de la llei  a totes les illes que es complementa amb una web

 
Les Illes Balears tendran, aquesta legislatura, la primera Llei de Residus i Sòls Contaminats de la comunitat autònoma, donant, així, compliment a un dels Acords pel Canvi. I és que a les Illes Balears no hi havia un marc normatiu en matèria de residus, de manera que tot s’havia d’aplicar en base a la normativa estatal, motiu pel qual la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca “vol fer una aposta decidida en matèria de residus atès el retard històric que du la comunitat autònoma en l’assoliment d’objectius europeus”.
 
Així ho ha explicat el director general d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, Sebastià Sansó, que ha subratllat que “d’aquí sorgeix la necessitat de dur a terme accions contundents per poder avançar cap a la reducció dels residus, l’augment de la preparació per a la reutilització, el reciclatge, i l’economia circular”.
 
Per això la Llei concreta les obligacions per aconseguir els objectius de reciclatge que marca la Unió Europea, com les obligacions de recollida selectiva, les deixalleries i les tarifes diferenciades, entre d’altres que, en paral·lel, han de comptar amb ajudes per aconseguir els objectius. Aquestes accions que, en definitiva suposen un canvi de model, generen també la necessitat de disposar d’un fons econòmic per fer-lo possible.

La Llei es divideix en vuit títols que contenen 61 articles, a més de quatre disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, tres disposicions finals i una disposició derogatòria única.
 
Per començar, el primer que fa la Llei és aclarir competències i planificar en matèria de residus a les Illes Balears, a més de definir el paper de coordinació entre illes que ostentarà el Govern sense perdre de vista els municipis, que són la clau del canvi en la gestió dels residus.

Així, el Govern s’avança a la llei estatal adoptant els objectius aprovats recentment pel Parlament Europeu, però que encara no han estat transposats a la legislació, com establir un objectiu del 3% per al 2025 de preparació per a la reutilització dels residus municipals d’origen domèstic i un 5% per l’any 2030.
 
Uns residus, els domèstics, en els quals s’inclou la recollida de la matèria l’orgànica, el tèxtil i l’oli vegetal i la separació dels residus perillosos d’origen domiciliari, establint el termini d’un any per als ens locals per a la seva implantació. Precisament, es vol potenciar la intervenció d’entitats de caire social en la recollida i la preparació per a la reutilització dels residus tèxtils.
 
I és que l’esperit de la llei és incidir amb la jerarquia de residus i per tant potenciar en primer terme la reducció de la producció dels residus, la preparació per a la reutilització i el reciclatge.
 
Així, serà obligatori que tots els municipis prestin servei de deixalleria als ciutadans, ja sigui de forma independent o mancomunada. També hauran de preveure recepció de residus destinats a la preparació per a la reutilització i hauran de rebre els residus perillosos d’origen domèstic, amb l’objectiu d’assegurar una correcta gestió d’aquest tipus de residus.
 
“Potenciam també l’autocompostatge sobretot en nuclis rurals aïllats i reduïts de població i apostam per la qualitat del compost incidint amb el llindar màxim d’un 5% d’impropis (residu que com a conseqüència d’una separació incorrecte no correspon a la fracció de residu en la qual ha estat incorporada)”, ha subratllat Sansó.
 
 
Tota la llei té en compte els principis de l’autosuficiència i proximitat, és a dir, tractar el màxim de residus a les Illes Balears i preferentment que cada illa pugui gestionar correctament els seus propis residus. A més, preveu la prohibició d’entrada de residus:“no volem ser el femer d’Europa”, ha recalcat el director general.
 
La transparència és un altre pilar de la llei: no només perquè inclou el concepte de qui “contamina paga” sinó perquè exigeix la transparència de les tarifes, taxes i preus públics de recollida i de tractament, que a més es veuran reduïdes amb bonificacions per bones pràctiques o per raons socials.
 
Unes bonificacions que es podran aconseguir gràcies a la creació del fons de gestió de residus, que es destinarà a finançar infraestructures i /o operacions relacionades amb la gestió dels residus i es nodrirà del recaptat a través de sancions o subvencions, aportacions i donacions, com les que aporten els Sistemes de Gestió Integrat.

Precisament, el règim sancionador de la Llei obri la possibilitat que les entitats col·laboradores en matèria de medi ambient puguin fer tasques d'inspecció i control de les instal·lacions de gestió de residus, es podrà sancionar com a infracció lleu el “turisme de residus” i s’habilitarà el reconeixement de la responsabilitat per part de l'infractor i el pagament voluntari, que comportarà una reducció de l'import.
 
D’altra banda es crea el Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears, que és públic i recollirà totes les dades dels productors i gestors de residus de les Balears. De fet, els productors de residus perillosos de més de 10tn/ any i els de residus no perillosos que generen més de 1000 ton/any han de presentar estudis de minimització de residus que tendrà durada de 4 anys.
 
A nivell de residus comercials, a partir de l’1 de gener de 2019 els establiments comercials no podran utilitzar bosses de plàstic només podran usar bosses de plàstic molt lleugeres, per la compra a granel. Un any després quedarà prohibida la venda de vaixelles d’un sol us, a no ser que siguin biodegradables o aptes pel compostatge domèstic.
 
Pel que fa als consells insulars podran implantar altres sistemes de reutilització de residus, com el sistema de depòsit i retorn d’envasos, en diferents supòsits, com per exemple quan no es compleixin els objectius de gestió fixats a la normativa vigent.
 
Ara bé, el Govern podrà assumir les competències insulars en residus quan l’Estat li notifiqui l’inici d’un procediment sancionador europeu per incompliment de la normativa per part d’un consell insular o quan incompleixi la normativa en l’elaboració del pla de gestió de residus no perillosos. D’altra banda, l’incompliment del pla de gestió de residus de les Illes Balears comportarà la pèrdua d’ajudes i subvencions per part dels ajuntaments i que els consells insulars puguin assolir les seves competències si afecta significativament l’assoliment dels objectius fixats.

En matèria de cooperació, tant el Govern com els consells poden incloure instal·lacions mixtes per al tractament de residus perillosos i no perillosos.

La llei preveu la creació d’un Inventari de sòls degradats i contaminats de les Illes Balears on es tenguin en compte una nova categoria, els sòls degradats i en preveu la recuperació voluntària.
 
El malbaratament d’aliments és un altre dels fronts que aborda la Llei: “el Govern promourà un pacte social que es concretarà amb un Codi de Bones Pràctiques amb la participació de tots els agents implicats i que derivarà amb un decret d’obligat compliment”, ha desgranat Sansó.
 
Participació

L’avantprojecte de Llei inicia ara un procés de participació amb jornades a cada illa i l’habilitació de la web residus.caib.es per fer-hi aportacions, tal com han demanat els implicats. En total es duran a terme sis tallers de participació ciutadans aquest mes a banda d’altres reunions sectorials, abans d’obtenir-se un text definitiu que haurà de sortir a audiència pública, previsiblement, el mes de juny. Es preveu que la Llei s’aprovi al Parlament a finals d’enguany o principis de 2018.
 
La primera Llei de Residus de les Illes Balears serà de les normatives autonòmiques que haurà donat més veu als ciutadans mitjançant la participació, tal com ha explicat el director general de Participació i Memòria Històrica, Manel Santana, qui ha recordat que “la seva conveniència i els punts que hauria de recollir ja van ser objecte de la pregunta del mes de desembre de 2015, en la qual varen participar 802 persones. Després, per consulta prèvia a l’elaboració de la normativa i ara, una vegada acabat l’esborrany de l’avantprojecte de Llei torna a sortir a participació ciutadana utilitzant tant les eines telemàtiques al nostre abast com les reunions presencials amb diferents sectors que de ben segur enriquiran la llei”.

En aquest sentit, Santana ha subratllat que la participació és “clau per entendre el funcionament de les institucions i per saber el model que volem tenir”.
 


Govern Illes Balears

Cerrar [X]Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y recopilar datos estadísticos sobre hábitos de navegación. El uso de cookies es necesario para la notificación de incidencias. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración, en nuestra Política de cookies